Manuela Carmena i cohousing_LAB

Moltes gràcies Manuela Carmena per la càlida invitació per a participar en el seminari Ajuntar-se/ToGather a Madrid!

El text resumit de la nostra ponència a continuació:

Del títol d’aquest seminari, “Ajuntar-se: Arquitectura i Urbanisme creant comunitats”, rescato les dues paraules clau: Ajuntar-se i Comunitat.

Hem de protegir-nos utilitzant l’instint gregari que ens caracteritza com a espècie, perquè al meu entendre, la tendència individualista que ens defineix actualment com a societat no ens portarà per bon camí.

He dedicat els meus 30 anys de carrera professional especialment a l’arquitectura social, sobretot a projectes d’habitatge col·lectiu a Holanda i ara a Catalunya.

Aprofitant l’experiència del Nord intento transportar-la al Sud.

A Holanda existeixen clarament proves, plans del 1700, on una comunitat que es protegia, en un “cohousing”. Malgrat la muralla de la ciutat, el grup es protegia encara més, dins del seu propi complex residencial. Una sola entrada principal i habitatges al voltant d’un jardí comunitari, compartint algunes estades. Podem trobar aquesta tipologia en la majoria de les antigues ciutats holandeses., es diuen hof o hofjes.

Venint d’un país llatí, sempre em va cridar l’atenció com els holandesos arriben fàcilment a organitzar-se, escoltar-se, dialogar i a prendre decisions per consens. Em van contar una anècdota sobre aquest tema que té a veure amb aquesta virtut: en estar Holanda sota el nivell del mar, els holandesos per a sobreviure van necessitar col·laborar i organitzar-se per a junts salvar-se.

Aquesta intel·ligència col·lectiva s’ha traduït en una tradició pel compartir i a tenir consciència sobre els beneficis del bé comú.

En aquesta breu ponència pretenc transmetre’ls la meva experiència a través de:
1r – Els projectes que hem i estem realitzant a Holanda; i
2n – Els projectes que ara estem començant a realitzar a Catalunya

El primer projecte que va realitzar el nostre despatx a Holanda va ser per a una comunitat de joves. Aquest projecte Pausgang, va ser realitzat en 1976 en un edifici històric que data de 1696. És una gran rehabilitació. A part de les unitats habitacionals conserva els dos patis i en l’antiga caballeriza es va situar un taller de maquetes i una oficina. Tenen dos cuines-menjador comunitaris i un gran jardí. Està situat en el centre històric de la ciutat de Groningen. De la comunitat original encara continuen vivint en aquest complex residencial una parella. El seu habitatge va anar adaptant-se al llarg del temps, ha estat totalment adaptada a un usuari en cadira de rodes.

El meu primer projecte cohousing es va lliurar en 1992 i era per a un grup de persones joves sordmudes. La història del grup em va cridar molt l’atenció. Els membres del grup vivien en edificis envoltats de veïns però cap d’ells coneixia el llenguatge de signes, per tant per a ells era com viure de tota manera en solitud. Aquest petit projecte va ser un gran canvi en les seves vides. L’arquitectura va ser utilitzada al servei de les necessitats dels usuaris. La instal·lació elèctrica va ajudar a reemplaçar les seves manques, la qual cosa no podien oir, la tècnica ho va transformar en llum:
– Per al timbre es va utilitzar un sistema d’il·luminació en cada unitat habitacional i en els espais comuns
– Per a saber si els ocupants estaven o no també es va reflectir amb llum
– Per a saber si els serveis estaven ocupats també

Va ser fàcil concloure que els projectes d’habitatges col·laboratius, en conèixer als usuaris finals, són:
– Totalment PERSONALITZATS
– Necessàriament PARTICIPATIUS
………………………………………………………………………………………………………………….

I el nostre últim cohousing va ser lliurat en l’estiu 2016, projecte Oosterkade, format per 6 apartaments + espais comunitaris: taller de bricolatge, biblioteca/sala de reunions, jardí, bugaderia, traster, apartament per a convidats, gimnàs/sauna, jardí i terrassa. El Dia de l’Arquitectura 2016 li va ser atorgat el premi al millor edifici de la ciutat de Groningen.

………………………………………………………………………………………………………………….

A Catalunya estem ara treballant en el cohousing aflorEM. Un grup de persones afectades per l’esclerosi múltiple ha creat la cooperativa aflorEM, amb la finalitat de poder satisfer les seves necessitats específiques en un projecte totalment personalitzat. És una iniciativa privada formada per una comunitat aute-promoguda i aute-gestionada. Els integrants de la cooperativa decideixen on, amb qui i com viure. Aquesta iniciativa és integradora social, vitalizadora personal i queda fora del circuit de l’especulació atès que és en règim de cessió d’ús on la propietat recau en una cooperativa indivisible (sense possibilitat de divisió horitzontal futura). No és una institució, sinó un equip de persones que han decidit conviure. Està format per un conjunt d’unitats habitacionals amb instal·lacions comunes dissenyades a mesura, que convida a la reunió i la participació. Aquest projecte fomentarà l’autonomia personal, la participació en una vida comunitària i un escrupolós respecte a la privacitat de cada individu, aportant un immediat enriquiment en experiències i suport emocional. La quotidianitat de la vida comunitària augmentarà la confiança i seguretat de les persones del grup, la comunitat aportarà el suport necessari i cada integrant regularà la intensitat de relació amb aquesta. Augmentarà la independència, cadascun serà amo de les seves decisions i per tant més autònom. En unir-se a uns altres seran capaços de fer més coses i més complexes, la capacitat d’influència en la societat serà molt major. Dins de la cooperativa s’adoptaran decisions de forma democràtica i per consens.

………………………………………………………………………………………………………………….

Per tant després d’aquesta mostra de projectes per a diferents comunitats concloc:
– Els projectes cohousing o projectes d’habitatges col·laboratius, són projectes de vida que mitiguen la solitud i l’exclusió social.

Respecte a l’arquitectura:
– Pot haver-hi tantes tipologies arquitectòniques com comunitats cohousing

El procés pel qual transiten els grups:
– Genera vitalitat i energia
– Estimula i motiva
– Socialitza a les persones dins del grup i al grup amb el barri

L’arquitecte que porta endavant aquest tipus de projectes haurà de treure a relluir els seus dots de:
– INTÈRPRET
– DINAMITZADOR
– FACILITADOR
No és solament materialitzar un edifici, el disseny arquitectònic és tan important com el procés participatiu. L’arquitecte ha de dissenyar un sistema a part de dissenyar l’edifici.

Aquests projectes irradien energia, jo els dic PROJECTES VITAMINA!

You may also like